Diari d'assajos de Cleòpatra. Per Iván Morales.


Teatre Lliure Montjuïc. Espai Lliure - del 6 al 24 de Maig. Una producció de La Brutal.

domingo, 12 de abril de 2015

Assajos. Dies 17, 18 i 19.



Dia 17.

Al acabar la jornada, vaig a fer una visita a la Sala Fènix, on un parell d'amigues inauguren una exposició. Em trobo amb amics del Xino, alguns amb els que feia anys que no em trobava, i prenem una cervesa a la petita platea de la sala: Fem vida de barri dintre d'un teatre.

9,30h Pel matí, vaig començar treballant a soles amb la Clàudia, amb el seu monòleg inicial a públic. Ella té alguns dubtes que comentar, però jo crec que trobarem les respostes, primer de tot, posant en acció les paraules de la Paola a l'inici de l'espectacle i com l'afecten. La Clàudia el té molt treballat, però precisament per això ara podem anar profunditzant i trobant el cor i la personalitat única del personatge. A partir del que anem descobrint repetint el monòleg, a partir de les directrius que li vaig demanant, trobem una arrel que li pot servir per trobar des d'on diu o fa en altres moments de l'espectacle. La prova és que ens acabem emocionant, cosa que no es difícil amb una actriu com la Clàudia, però que arriba molt més a la sang quan abans hem fet una bona feina de depuració.

Li passo a la Clàudia les notes del passe d'ahir, on vam fer el 2òn i 3er acte. A partir de la feina més pràctica que acabem de fer, crec que és més fàcil explicar els matissos emocionals i físsics que li demano a la Clàudia: A partir de detalls, tons de veu i intencions concretes, anem donant fermessa a l'arc emocional del personatge, com canvia, i com apropar-nos als seus sentiments. Li parlo a la Clàudia d'un documental que em té fascinat, "Complicated women", sobre els personatges femenins al Hollywood dels anys 30, abans del codi Hays, que obligava a la censura de molts aspectes de les històries(sexe, política, violència), però sobretot va provocar que les dones a les pel.lícules deixessin de ser polièdriques i lliures. La cultura mainstream de vegades sembla que ens acota massa què significa ser "home" o ser "dona", i és inspirador comprovar que no sempre ha estat així.

Vaig treballar amb la Clàudia a un curs que vaig donar a l'Estudi Laura Jou. En aquell laboratori vaig poder treballar amb alguns dels millor actors joves catalans del moment. La Clàudia va ser un descobriment per mi, per la seva capacitat emocional. El que els hi vaig demanar no era gens fàcil, i tots van demostrar tenir molt de talent. En el cas de la Clàudia, el múscul emocional està superdesenvolupat. Treballem a partir d'aquesta matèria primera, i estic molt orgullós del camí que estem fent així.

A partir de la xerrada amb la Clàudia, decidim fer un diagrama en gran de l'arc de tensió del 2òn i el 3er acte i penjar-lo a la sala d'assaig perquè tots podem saber quin és el joc al que estem jugant.

11h Amb l'Anna, el Manel i la Clàudia fem una lectura del 1er acte de l'obra, l'únic que ens queda per aixecar. És una lectura molt superficial per recordar com és i què pretén explicar, i poder donar quatre directrius de com l'hem d'atacar i quines dificultats té. Al final de la setmana l'hauriem de tenir aixecat.

12,30h Enregistrem el vídeo que servirà d'avanç del proper capítol que es projectarà a l'Espai Lliure just desprès de la funció de MAMMON, a l'estil de "..y en el próximo capítulo de LOST". És una idea per la que el David ha insistit molt: Que surtis d'una obra amb ganes de veure la següent del tríptic. El concepte que he pensat és el dels personatges de CLEÒPATRA passejant pel barri del Poble Sec en un moment concret de la narració. Finalment, l'Isabel puja del carrer de la Puríssima Concepció a la plaça de la Margarida Xirgu i entra al Teatre Lliure de Montjuïc. És una imatge molt senzilla i molt clara del tipus d'obra que voldria que CLEÒPATRA fos, fer un tros de la vida del barri a l'Espai Lliure.

14h Amb les tradicionals cerveses que ens serveix l'Aleix, l'Anna, el Manel, la Clàudia i jo tenim una crisi davant del calendari. És bo que agafem consciència del pollo que ens queda, a tots els nivells. Ara venen curves.



Dia 18.



9,30h Comencem a treballar el monòleg del Dylan al públic del 2òn acte. Demà estrena el Manel amb MAMMON, de fet demà és el naixement del personatge, i per això vam decidir que li donariem una empenta aprofundint en aquest text concret, on el personatge despulla la seva ànima. Treballem el recorregut, i fent-lo cada cop més petit aconseguim donar-li un aire hipnòtic, es tracta de buscar l'arrel del Dylan per poder connectar-la amb altres parts de l'obra ja treballades. No podem oblidar que aquest és el midpoint de CLEÒPATRA i, de fet, de tot el tríptic: Aquest moment, en certa mesura, ha d'aguantar amb força l'estructura central.

Al Manel gairebé no el coneixia abans de començar a assajar. Vàrem coincidir una mica al JULIETA Y ROMEO, però de fet quan ell va entrar al projecte jo sortia. Sí que l'havia vist treballar, obviament, i em semblava un actor molt personal, d'aquells que no poden competir amb ningú perquè només fan les coses des de la seva peculiar honestedat. Quan no podiem posar-nos d'acord entre els tres equips creatius de TOT PELS DINERS sobre qui havia d'interpretar al Dylan i David va llençar el nom del Manel la meva resposta va ser senzillament una exclamació: !!!!! Recordo que vam quedar amb ell i el David per xerrar una mica abans de prendre la decisió definitiva. Jo portava un text d'una altre obra meva, crec que de KITES, KIDS & MONKEYS,  pensava que potser podriem llegir alguna cosa per conèixer la nostra manera de treballar posant-nos mans a l'obra. Quan vaig mirar al Manel als ulls vaig veure clar que no feia falta conèixer res més, ningú com ell per fer de Dylan.

11h Passo notes a l'Anna i el Manel del passe d'abans d'ahir. Trobant els crescendos de cada escena, els petits clímax cap on els personatges transiten, busquem que l'interés no es perdi durant tota l'obra.

13h Comencem a aixecar el 1er acte. El monòleg inicial de la Paola ja l'hem treballat molt, així que comencem amb la primera escena Isabel / Dylan. Ja tenim moltes coses clares, de fet munto aquesta escena com si fos el negatiu de l'altre escena entre els dos personatges que apareix al 2òn acte i que ja hem treballat, així que no ens costa gens anar avançant  l'entrada del personatge de la Paola. La feina ara és fer un muntatge purament coreogràfic, i aprofitar els paral.lelismes amb escenes posteriors. Treballar el principi ara que sabem cap on es dirigeix la història dona més pes específic a cada moment, sabem amb quines coses les situacions de l'inici connecten amb les del final. Tenim molt bona sensació. Ens agrada molt a tots, aquest principi. Sembla suficientment potent. És un bon punt de partida per tot el que sabem ja que succeirà.

Acabem a les 15h, avui satisfets. Marcel i Nao, a punt d'estrenar, comentem com va anar la prèvia d'ahir. Fa sol. Aquest és un bon dia.

A la nit, vaig a la festa inaugural d'Hiroshima, un altre teatre a l'altre banda del Poble Sec, més teatre al barri, més senyals de que els temps estan canviant. Però, sobre això, que val i molt la pena, ja escriuré en la meva columna eventual a passeigdegràcia.com.




Dia 19.




9,30h En principi haviem de començar el dia treballant el monòleg de l'Anna, però ens posem a xerrar i decidim que val la pena fer-nos algunes preguntes sobre el seu personatge, i dedicar-li el temps necessari a buscar algunes de les respostes. Qui és Isabel? Quina és la seva vida? Arriba la Clàudia i s'afegeix a la conversa. Molts dels concrets que necessiten per donar vida als seus personatges s'els han de fer elles, perquè no es tracta de les idees concretes, sinò de què desperten en elles, però el camí general l'hem de posar en comú, i saber de quina manera van connectant les seves experiències passades amb les coses que han de transitar a l'obra. Les nostres vides i les dels personatges es van barrejant, i anem posant les nostres emocions vivides al servei de les imaginades, per donar un cos real als personatges.

Amb l'Anna Azcona fa molts anys que ens coneixem, i a part de tenir molts amics comuns i camins que es creuen, hem treballat junts més d'un cop(si algú s'atreveix a veuren's fer de parella perversa i criminal fa uns quants anys a una d'aquelles sèries policials dels 90 pot entrar aquí, a su cuenta y riesgo). Sempre l'he tingut molta admiració, la veig als escenaris des que sóc petit, i representa per mi la generació més canalla i treballadora alhora d'actors i actrius catalans, la que es va fer un lloc abans de les comoditats de la televisió. És, definitivament, com el Manel i com la Clàudia, una actriu de raça, de les que entenen l'escenari com una manera de vida i com un acte d'amor. Treballa des de la carn, des del cor i des de l'ànima. És el primer cop que dirigeixo en teatre actors amb molta més experiència que jo, i un no pot deixar d'estar agraït a que m'ho posi tan fàcil.

12h Arriba el manel i ens posem a recordar, amb una italiana, el que vam treballar ahir del 1er Acte. L'Oriol ve a mirar i prendre els seus apunts, el Felipe Mena fa unes quantes fotos que ens podran venir molt bé per fer promoció. Una vegada recordem bé el que es va aixecar ahir ens posem a acabar el 1er acte. Una de les escenes amb les que ens enfrontem ens dona una clau molt important per tota l'obra: És un moment en el que un monstre imaginat explica un conte. És una escena molt teatral, una fantasia juganera pel públic, però al mateix temps és un moment emocionalment molt compromés per un dels personatges. Aquest joc escènic que pendula de l'obertura cabaretera a la intimitat psicòtica és definitivament el que ens marca el camí, a nivell formal tinc la sensació que aquesta és la nostra brúixola.

A les 15h acabem i fem plans per la setmana que ve. Avui hem acabat d'aixecar l'obra sencera, i tenim tres setmanes per donar cor i precisió a aquesta forma teatral que ens hem inventat. No sé si és temps sufriciente o si és massa poc. Tant és. Ho hem d'aconseguir, i prenem consciència.



Nervis. És la nit d'estrena de MAMMON. I, pel que sembla ara, ha anat prou bé.

No hay comentarios:

Publicar un comentario